D’on vé el nom Booleans?

Quan fa uns anys ja vàrem intentar engegar un projecte semblant, buscàvem un nom pel col·lectiu que fes referència al món de la lògica i la programació, però que fos fàcil de recordar i pronunciar en diversos idiomes. No recordo exactament qui dels que estàvem fartant-nos de cerveses va proposar el nom, però com molts sabreu, en programació existeixen un tipus de dades binàries (true/false, 1/0, etc.) el nom de les quals prové de George Boole, del matemàtic britànic que va treballar precisament en una àlgebra basada en aquest tipus de valors: els booleans.

George Boole
1815-1864

Aquest matemàtic fou l’inventor de l’àlgebra que marca els fonaments de l’artimètica computacional moderna, i està considerat com un dels pares del camp de les ciències de la computació. El 1854 va publicar “An Investigation of the Laws of Thought” en el que desenvolupava un sistema de regles que li permetien expressar, manipular i simplificar, per procediments matemàtics, problemes lògics i filosòfics els arguments dels quals admeten dos estats (veritable i fals). Es podria dir que és el pare de les operacions lògiques i gràcies a la seva àlgebra avui en dia és possible manipular aquest tipus d’operacions, entre d’altres disciplines, a la programació.

Una de les branques/aplicacions de l’àlgebra de Boole és la teoria de conjunts, que tots hem estudiat de petits. Us sona allò de conjunt buit, intersecció i unió de conjunts, etc.? Des del moment que la pertanyença o no d’un element en un conjunt és un valor booleà (pertany=veritat o pertany=mentida) el treball aritmètic amb les combinacions de conjunts diversos (com per exemple la intersecció), és un dels temes estrella de l’àlgebra de Boole. D’aquí que a l’hora de crear el nostre logotip, haguem utilitzat la clàssica representació de la intersecció de conjunts (el què en programació equival a la conjunció AND); però a més ho hem fet mitjançant un algorisme escrit en Python, de manera que tinguem una identitat visual generativa, amb infinites variants de color i forma de l’esquema d’intersecció de conjunts.

27. setembre 2012 de Albert Carles
Categories: General | 3 comentaris